crónica cc capamunt-l’Olleria
Impresionante, que decir de esta prueba, donde se mezcla aventura, sport, esfuerzo, condición mental, compañerismo, un poco de orientación y sobre todo luchar contra uno mismo.
Como ya teníamos previsto para este sábado, el realizar la CabraBike de invierno, después de estar debatiendo con mi compañero Juanvi Grima la mejor manera de hacer, se decidió que por motivos económicos era mejor hacerla en un día, pero sin dejarse ni un kilómetro de la anterior prueba.
Después de varios cálculos, se decidió salir a las 7 .00 dela mañana para poder cubrir casi la mitad del trayecto y almorzar arriba del Camino de los Carros y a sin podrían ir compañeros que por un motivo u otro no podían hacerla entera. Ya que hicimos los cálculos y creíamos que esta ruta pasaría de los 100 kilometros.
Los participantes fueron: los que solo podían acompañarnos hasta el almuerzo (Toni el Ferrer, Toni Sánchez, Julián Herreros, Javier Oviedo, Javier Mompo, Javi Traile, El Cabo, Jose Vicente, Ruben Vadillo, David Sanz y Carlos Ens) y los que se aventuraron a hacerla toda fueron: (Juanvi Grima, Javi Aparicio, Vicente Albiñana, Javi Camarena, Angel, Juanan, Daniel trek, Cesar el Fuster, Juanmi, Dani Vidal, Sergi Sanz, Ignacio el de alfarrasi y Jose luis).
A las 7:00 de la mañana y como aviamos quedado en el lugar de siempre (el pino del parque), empezaron a acudir los compañeros que en un principio avían quedado en realizarla.
Y a las 7:15, después de ponerse el dorsal y dejar las mochilas en el coche, se arranca dirección Aielo para subir el Campello, girar dirección Portichol donde al final encontrarían el camino que lleva a san Esteve, lugar para hacerse la primera foto de esta marcha. Ya i sin tiempo que perder se bajó a Ontinyentpara ir en busca del Cami dels Ingeniers y subir hasta el Camino dels Carros, donde el Presi esperaba para degustar un merecido almuerzo.
Llegaron a las 11:00, más de uno con hambre, pero pronto después de abrigarse un poco para resistir el aire tan frio que corría, empezaron a sacar sus bocadillos. En una mesa improvisada de plástico para estas ocasiones, se repartieron bebida, papas, olivas y el merecido café. Algunos no se lo pensaron 2 veces y se sentaron en tierra para no degastar más fuerzas.
A las 12:00 los compañeros que solo nos acompañaban está el almuerzo retomaron la marcha de vuelta a casa, bajando por la senda del sapo, que da después a la dels ingeniers, estos 12 compañeros se dividieron en 2 algunos grupos, unos volvieron por Agullent y otros decidieron ir al circuito de motocrós d’Albaida.
El resto, 15 compañeros, después de debatir donde comer, reanudaron la marcha dirección a la Cobalta para después bajar a Agres.
Yo después de dejar la zona limpia me baje por el camino y me fui a esperarlos en la zona de acampada del Mont Blanc ( Agres) para verlos pasar dirección a la Neveres de la Mariola.
Al verlos pasar ya se notaba en la cara que llevaban bastante esfuerzo en sus piernas, pero aún tenían ganas de sonreír para que yo pudiera hacerle la foto. Después de pasar todos me dirigí al área recreativa de la Font de la Mariola, donde aviamos quedado para comer.
Una vez allí, pegue un vistazo para ver donde sería mejor comer, pero pronto decidí meterme en el coche para espéralos, el aire que soplaba era muy frio. Pronto llegaron los compañeros, después de las 14:45, y sin tiempo que perder se cambiaron y taparon, ya que el aire era muy frio.
Y sin amagarse nadie se montó la mesa, con su bebidas y bocadillos y bien apretaditos para que el aire no nos enfriara más de lo preciso, pudiéramos degustar una comida en medio de aquel paraje maravilloso. Viendo las caritas, se decidió que arrancaran pronto para no sufrieran más.
A las 15:45 se ponen en marcha dirección camping de la mariolo, para coger un camino que después sale en una senda que bordea la carretera que lleva a Bocairent, donde el Presi les espera por última vez antes de vernos en Olleria. Según me dijeron después hay una senda muy bonita que bajaba a Bocairent. Una vez allí se subieron por un camino forestal para ir en busca de la zona de Ponce. Para ir en busca de Ontingent, i de ahí a L’Olleria, donde después de avisar al Presi, este estaba esperándolos, donde llegaron a las 18:20. Cansados pero satisfecho es esta aventura, donde todo el mundo dijo que ya tenían ganas de hace la del año que viene.
Algunos compañeros después de una merecida ducha y un pequeño descanso, nos fuimos al bar para realizar una cena y comentar esta GRAN AVENTURA.
Al a finalización el cuentakilómetros marcaba 102,200 klm con un acumulado de más de 2690 metros.
mas fotos e información en www.cccapamunt.comcrònica cc capamunt-l’Olleria
Impressionant, que dir d’aquesta prova, on es barreja aventura, esport, esforç, condició mental, companyonia, una mica d’orientació i sobretot lluitar contra un mateix.
Com ja teníem previst per aquest dissabte, el realitzar la CabraBike d’hivern, després d’estar debatent amb el meu company Juanvi Grima la millor manera de fer, es va decidir que per motius econòmics era millor fer-la en un dia, però sense deixar-se ni un quilòmetre de l’anterior prova.
Després de diversos càlculs, es va decidir sortir a les 7 00 dela matí per poder cobrir gairebé la meitat del trajecte i dinar dalt del Camí dels Carros ja sense podrien anar companys que per un motiu o altre no podien fer sencera. Ja que vam fer els càlculs i crèiem que aquesta ruta passaria dels 100 quilòmetres.
Els participants van ser: els que només podien acompanyar fins al dinar (Toni el Ferrer, Toni Sánchez, Julián Herreros, Javier Oviedo, Javier Mompó, Javi Traile, del Cap, Jose Vicente, Ruben Vadillo, David Sanz i Carlos Ens) i els que es van aventurar a fer-la tota van ser: (Juanvi Grima, Javi Aparicio, Vicente Albiñana, Javi Camarena, Angel, Juanan, Daniel trek, Cessar el Fuster, Juanmi, Dani Vidal, Sergi Sanz, Ignasi el de Alfarrasí i Jose Luis).
A les 7:00 del matí i com aviamos quedat al lloc de sempre (el pi del parc), van començar a acudir els companys que en un principi avían quedat a realitzar-la.
I a les 7:15, després de posar-se el dorsal i deixar les motxilles al cotxe, s’arrenca direcció Aielo per pujar el Campello, girar direcció Portitxol on al final trobarien el camí que porta a sant Esteve, lloc per fer-se la primera foto d’aquesta marxa. Ja i sense temps per perdre es va baixar a Ontinyentpara anar a la recerca del Cami dels Ingeniers i pujar fins al Camí dels Carros, on el President esperava per degustar un merescut dinar.
Van arribar a les 11:00, més d’un amb gana, però aviat després d’abrigar una mica per resistir l’aire tan fred que corria, van començar a treure els entrepans. En una taula improvisada de plàstic per a aquestes ocasions, es van repartir beguda, papes, olives i el merescut cafè. Alguns no s’ho van pensar 2 vegades i es van asseure a terra per no degastar més forces.
A les 12:00 els companys que només ens acompanyaven hi ha el dinar van reprendre la marxa de tornada a casa, baixant pel camí del gripau, que dóna després a la dels ingeniers, aquests 12 companys es van dividir en 2 alguns grups, uns van tornar per Agullent i altres van decidir anar al circuit de motocròs d’Albaida.
La resta, 15 companys, després de debatre on menjar, van reprendre la marxa direcció a la Cobalta per després baixar a Agres.
Jo després de deixar la zona neta em baixi pel camí i em vaig anar a esperar a la zona d’acampada del Mont Blanc (Agres) per veure’ls passar direcció a la Neveres de la Mariola.
En veure’ls passar ja es notava a la cara que portaven bastant esforç a les cames, però encara tenien ganes de somriure perquè jo pogués fer-li la foto. Després de passar tots em vaig dirigir a l’àrea recreativa de la Font de la Mariola, on aviamos quedat per dinar.
Un cop allà, pegui un cop d’ull per veure on seria millor menjar, però aviat vaig decidir ficar-me al cotxe per espéralos, l’aire que bufava era molt fred. Aviat van arribar els companys, després de les 14:45, i sense temps per perdre es van canviar i van tapar, ja que l’aire era molt fred.
I sense amagarse ningú es va muntar la taula, amb la seva begudes i entrepans i ben apretaditos perquè l’aire no ens refredés més del compte,, poguéssim degustar un dinar enmig d’aquell paratge meravellós. Veient les caretes, es va decidir que arrenquessin aviat per no patissin més.
A les 15:45 es posen en marxa direcció càmping de la Mariolo, per agafar un camí que després surt en un camí que voreja la carretera que porta a Bocairent, on el president els espera per última vegada abans de veure’ns a Olleria. Segons em van dir després hi ha un camí molt bonica que baixava a Bocairent. Un cop allà es van pujar per un camí forestal per anar a la recerca de la zona de Ponce. Per anar a la recerca de Ontingent, i d’aquí a l’Olleria, on després d’avisar el president, aquest estava esperant, on van arribar a les 18:20. Cansats però satisfet és aquesta aventura, on tothom va dir que ja tenien ganes de fa la de l’any que ve.
Alguns companys després d’una merescuda dutxa i un petit descans, ens vam anar al bar per fer un sopar i comentar aquesta GRAN AVENTURA.
En a finalització el comptaquilòmetres marcava 102,200 klm amb un acumulat de més de 2690 metres.
fotos y mas información: www.cccapamunt.comcc-l’Olleria chronic capamunt
Impressive, to say of this test, where it mixes adventure, sport, effort, mental condition, companionship, a little guidance and above all fight against yourself.
As we planned for this Saturday, the winter CabraBike perform, after being discussed with my partner Juanvi Grima the best way to do it was decided that for financial reasons it was better to do it in one day, but without letting either one kilometer the above test.
After some calculations, it was decided to leave at 7 am to 00 dela cover almost half way up the road and have lunch of the Cars and could go without companions who for one reason or another could not do the whole thing. Since we did the calculations and we believed that this route would go from the 100 km.
Participants were those who could only join us until lunch (Toni Ferrer, Toni Sanchez, Julian Herreros, Javier Oviedo, Mompo Javier, Javi Traile, The Cape, Jose Vicente, Ruben Vadillo, David and Carlos Sanz Ens) and those who ventured to do it all were (Juanvi Grima, Javi Aparicio, Vicente Albiñana, Javi Camarena, Angel, Juanan, Daniel trek, Cease Fuster, Juanmi, Dani Vidal, Sergi Sanz, Ignacio and Jose luis of Alfarrasí).
At 7:00 in the morning and as aviamos remained in the usual place (the park’s pine), started coming fellow who initially remained in Avian do it.
And at 7:15, after putting the dorsal and leave our backpacks in the car, he started to climb the direction Aielo Campello turn Portichol address where the end would find the road leading to St Esteve, location to take the first photo of this march. Ya i no time to waste Ontinyentpara got to go in search of Cami dels Ingeniers and climb up the path dels Carros, where the Presi expected to enjoy a well deserved lunch.
They arrived at 11:00, more than one hungry, but soon after a little shelter to withstand the cold air as he ran, began to make their sandwiches. In a makeshift table plastic for these occasions, were distributed drink, potatoes, olives and coffee deserved. Some thought it not 2 times and sat on the ground for no more forces degastar.
At 12:00 the companions who accompanied us is only lunch resumed the march back home, down the path of the toad, which comes after the ingeniers dels, these 12 comrades were divided into two groups, one returned by Agullent and others decided to go to the motocross circuit d’Albaida.
The remaining 15 companions, after debating where to eat, resumed their march toward the Cobalta and then down to Agres.
I then leave the area clean for me down the road and went to wait in the camping area of Mont Blanc (Agres) to watch them go towards the Neveres of Mariola.
Seeing them pass and it showed on his face wearing a lot of effort in your legs, but still had like smiling so I could make the shot. After spending all headed to the playground at the Font de Mariola, where aviamos left to eat.
Once there, stick around to see where it would be better to eat, but soon decided to get in the car to espéralos, blowing air was very cold. Soon the companions, after 14:45, and no time to waste and covered changed, as the air was very cold.
And nobody was mounted amagarse the table with your drinks and snacks and good tight little for air cooled no more than we need, we could enjoy a meal in the middle of that wonderful place. Seeing the faces, it was decided that ripped soon to suffer no more.
At 1545 are launched mariolo campground direction, to take a path that later goes on a path that runs along the road leading to Bocairent, where the Chairman is waiting for the last time before we met in Olleria. I was told then there is a very nice path leading down to Bocairent. Once there they climbed down a forest path to go for the Ponce area. To go for Ontingent, i then to L’Olleria, where after announcing the Chairman, this was waiting, arriving at 18:20. Tired but happy is this adventure, where everyone said he had wanted to do the next year.
Some comrades after a well deserved shower and a short rest, we went to the bar for dinner and discuss this great adventure.
When to end the odometer 102.200 klm marked with an aggregate of more than 2690 meters.
more photos and information: www.cccapamunt.com
: Inicio » Deportes, Portada » CC Cap Amunt, crónica del "cabrabike" de invierno