Noche memorable para los fieles atléticos que superan con éxito su capacidad cardiaca.

Fiel al estilo de su equipo, la Peña Atlética de L’Olleria (fundada en 2006), estalló el sábado de alegría, con sufrimiento, suspense y agonía.  A diferencia de otros equipos que resuelven una liga con holgura o autoridad, el Atlético de Madrid además de añadir incertidumbre en las tres últimas jornadas ligueras, puso a prueba los corazones de sus aficionados en los últimos 90 minutos.

Seguramente los atléticos estarán acostumbrados a este tipo de situaciones: en casa del rival,  perdiendo sus principales baluartes (Diego Costa y Arda Turan), encajando el primer gol en la primera aproximación del rival, y sin embargo el “Gary Cooper” de la liga, en un acto de fé y coraje,  se hizo con su décima liga.

Precisamente lo que provoca este estallido de alegría en la Peña Atlética, no es la Liga en sí, son esos noventa minutos memorables cargados de tensión. La Liga ya no es cosa de dos,… hay otras formas de ganar una Liga.

La otra cara de la moneda, estaba en la sede de la Peña Barcelonista, acostumbrada últimamente a celebrarlo todo,   les ha tocado esta temporada, sufrir la decepción en todas sus dimensiones.  Incluso el último rayo de esperanza que se les presentó,  ganar una liga que daban por perdida se convirtió en un acto de crueldad, que invita a olvidar cuanto antes esta temporada.

 
Nit memorable per als fidels atlètics que superen amb èxit la seva capacitat cardíaca .
Fidel a l’estil del seu equip , la Penya Atlètica de l’Olleria ( fundada el 2006 ) , va esclatar dissabte d’alegria , amb patiment , suspens i agonía.A diferència d’altres equips que resolen una lliga amb comoditat o autoritat , l’Atlètic de Madrid a més d’afegir incertesa en les tres últimes jornades de lliga , va posar a prova els cors dels seus aficionats en els darrers 90 minuts .
Segurament els atlètics estaran acostumats a aquest tipus de situacions : a casa del rival , perdent els seus principals baluards ( Diego Costa i Arda Turan ) , encaixant el primer gol en la primera aproximació del rival , i no obstant això el » Gary Cooper » de la lliga , en un acte de fe i coratge , es va fer amb la seva desena lliga.
Precisament el que provoca aquest esclat d’alegria a la Penya Atlètica , no és la Lliga en si , són aquests noranta minuts memorables carregats de tensió . La Lliga ja no és cosa de dos , … hi ha altres formes de guanyar una Lliga .
L’altra cara de la moneda , era a la seu de la Penya Barcelonista , acostumada últimament a celebrar tot , els ha tocat aquesta temporada , patir la decepció en totes les seves dimensiones.Incluso l’últim raig d’esperança que se’ls va presentar , guanyar una lliga que donaven per perduda es va convertir en un acte de crueltat , que convida a oblidar com més aviat millor aquesta temporada .

 
Memorable night for athletic faithful who successfully complete their cardiac output .
True to the style of your team , the Athletic Peña de L’ Olleria (founded in 2006) , erupted on Saturday, joy, suffering , suspense and agonía.A Unlike other teams that solve a league with clearance or authority , Atletico Madrid also adding uncertainty in the last three days ligueras , tested the hearts of his fans in the last 90 minutes .
Surely athletic be used to this kind of situations : at the opponent , losing its main strongholds ( Diego Costa and Arda Turan ) , conceding the first goal in the first approximation clear , and yet the » Gary Cooper» League in an act of faith and courage , became his tenth league.
Precisely what caused this outburst of joy at the Athletic Peña is not the League itself, are those ninety minutes full of tension memorable . The League is not about two … there are other ways to win a league .
The other side of the coin , was the seat of the Barcelonista Peña , accustomed lately to celebrate all this season have had to suffer the disappointment in all dimensiones.Incluso the last ray of hope appeared to them, win a league it took for loss became an act of cruelty, invites soon forget this season.