Cine d’Estiu, La invenció de Hugo, dimecres 1 d’agost, Casa Santonja 22:30 h accés per l’ermita del Crist.
La història es basa en l’original novel·la gràfica (mitat text, mitat il·lustracions) de Brian Selznick. En ella es compte la història de Hugo, un xiquet orfe que es dedica a conservar els rellotges de l’estació de tren en el París dels anys 30. Hugo conserva un autòmat que podria contindre un missatge de son pare. Per a reparar-ho, busca peces soltes i així és com es topa amb l’amo d’una jogueteria, que podria ser la clau per a resoldre el misteri. La primera cosa que cal dir és que La invenció de Hugo és una pel·lícula que sobreïx amor pel cine. No és per tant estrany que un cinèfil com Scorsese haja trobat en ella un vehicle per a expressar les seues emocions com poques vegades ha fet en els últims anys. En la història trobem representats els tres elements fonamentals de l’art cinematogràfic: el temps, representat pels rellotges darrere dels quals s’amaga Hugo (l’alter ego del director, sens dubte) ; la meravella de la tècnica, que vindria a ser l’autòmat capaç d’oferir imatges màgiques; i l’element únic i misteriós del cor humà, d’on han d’eixir les històries. De fet, l’autòmat necessita un cor (la clau) per a funcionar. Sense ell, no és més que un artefacte sense valor. Però esta pel·lícula inclassificable, perfecta tècnicament (no cal oblidar que és la que més nominacions als Oscar atresora enguany, ni més ni menys que 11) , màgica visualment, aconseguix a més arribar al cor de l’espectador amb una història repleta d’autèntica emoció, que exalça el valor suprem de cada ser humà, de la seua funció en el món, de la família com a àmbit natural del seu desenrotllament. Una història que defén la humanitat enfront de la barbàrie de la guerra, que destruïx la il·lusió i transforma als hòmens en màquines (idea expressada per la cama mecànica del cap d’estació, antic combatent de la I Guerra Mundial o pel son en què Hugo es veu convertit en autòmat) .
En definitiva, estem davant d’una pel·lícula que es pot convertir en un clàssic imperible, i qui sap si una de les últimes obres mestres d’un geni del cine com Martin Scorsese. No se la perden en cap concepte.
Summer Cinema, The Invention of Hugo, Wednesday 1 August, 22:30 Santonja House access the chapel of Christ.
The story is based on the original graphic novel (half text and half illustrations) by Brian Selznick. It tells the story of Hugo, an orphan who is dedicated to keeping the clocks in the train station in Paris in the 30’s. Hugo maintains an automaton that could contain a message from his father. To fix, find parts and that’s how he meets the owner of a toy that could be the key to solving the mystery.
The first thing to say is that The Invention of Hugo is a film brimming with love for cinema. It is therefore strange that a movie buff like Scorsese has found it a vehicle to express their emotions as seldom made in recent years.
In history we find represented the three fundamental elements of film art: time, represented by the clocks behind which hides Hugo (the alter ego of the director, no doubt), the wonder of technology, which would be the automaton able to offer magical images, and the unique and mysterious element of the human heart, where they get the stories. In fact, the controller needs a heart (the key) to operate. Without it, there is just a worthless gimmick.
But this film unclassifiable technically perfect (do not forget that it is the most treasured Oscar nominations this year, no less than 11), visual magic, also gets to the heart of the viewer with a story full of genuine emotion that extols the supreme value of each human being, its role in the world, the family as a natural setting of their development. A story that defends humanity from the barbarism of war, which destroys the illusion and transforms men into machines (an idea expressed by the mechanical leg of the stationmaster, combatants of World War I or the dream in which Hugo finds himself PLC).
In short, this is a film that can become an enduring classic, and who knows if one of the last masterpieces of cinematic genius like Martin Scorsese. Do not miss under any circumstances.
: Inicio » Cine/Espectáculos, Portada » CINE DE VERANO. "LA INVENCIÓN DE HUGO"
Cine de Verano, La invención de Hugo, miercoles 1 de agosto, Casa Santonja 22:30 h acceso por la ermita del Cristo.
La historia se basa en la original novela gráfica (mitad texto, mitad ilustraciones) de Brian Selznick. En ella se cuenta la historia de Hugo, un niño huérfano que se dedica a conservar los relojes de la estación de tren en el París de los años 30. Hugo conserva un autómata que podría contener un mensaje de su padre. Para repararlo, busca piezas sueltas y así es como se topa con el dueño de una juguetería, que podría ser la clave para resolver el misterio.
Lo primero que hay que decir es que La invención de Hugo es una película que rebosa amor por el cine. No es por lo tanto extraño que un cinéfilo como Scorsese haya encontrado en ella un vehículo para expresar sus emociones como pocas veces ha hecho en los últimos años.
En la historia encontramos representados los tres elementos fundamentales del arte cinematográfico: el tiempo, representado por los relojes detrás de los cuales se esconde Hugo (el alter ego del director, sin duda); la maravilla de la técnica, que vendría a ser el autómata capaz de ofrecer imágenes mágicas; y el elemento único y misterioso del corazón humano, de donde deben salir las historias. De hecho, el autómata necesita un corazón (la llave) para funcionar. Sin él, no es más que un artilugio sin valor.
Pero esta película inclasificable, perfecta técnicamente (no hay que olvidar que es la que más nominaciones a los Oscar atesora este año, nada menos que 11), mágica visualmente, consigue además llegar al corazón del espectador con una historia repleta de auténtica emoción, que ensalza el valor supremo de cada ser humano, de su función en el mundo, de la familia como ámbito natural de su desarrollo. Una historia que defiende la humanidad frente a la barbarie de la guerra, que destruye la ilusión y transforma a los hombres en máquinas (idea expresada por la pierna mecánica del jefe de estación, antiguo combatiente de la I Guerra Mundial o por el sueño en que Hugo se ve convertido en autómata).
En definitiva, estamos ante una película que se puede convertir en un clásico imperecedero, y quién sabe si una de las últimas obras maestras de un genio del cine como Martin Scorsese. No se la pierdan bajo ningún concepto.