: Inicio » Noticias, Portada » Adios a Antonio Puchades, mito del Valencia CF y socio nº1 de la "Peña" de L'Olleria

Adios a Antonio Puchades, mito del Valencia CF y socio nº1 de la "Peña" de L'Olleria

> mayo 25, 2013 //


El que fuera jugador del Valencia CF en la década de los 40 y 50 muere en Sueca a los 87 años de edad – ‘Tonico’ fue campeón de liga en 1947, de Copa en 1949 y 1954, y jugó 400 partidos durante trece temporadas
El mítico exjugador del Valencia CF Antonio Puchades ha muerto el 25 de mayo,  a los 87 años, según ha informado el Ayuntamiento de Sueca, su localidad natal.
Puchades debutó con el Valencia contra el Celta de Vigo en la temporada 1946-47 y jugó trece temporadas con equipo valencianista, siendo campeón de Liga en 1947 y dos veces campeón de Copa (en 1949 y 1954).
Fue veintitrés veces internacional con la selección española A. Se despidió del Valencia y del fútbol el 8 de diciembre de 1959, en un partido homenaje frente al Niza.
 
A continuación a título de homenaje,  reproducimos la entrevista que le realizó Pepe Aparici, el 10 de febrero de 2000
——————————————————————————-
Con motivo de la celebración del V aniversario de la Peña Valencianista «XE» de l’Olleria, hablamos con tres de los hombres que lo fueron todo en el Valencia CF, y dos de ellos, Puchades y Mañ´p en el equipo Nacional Español.
Si en unprincipio tenía respeto en hablar con ellos,  pronto pasó esta idea y nuestra conversacón fué como si de amigos de siempre se tratara.
Antonio Puchades, que en 1950 en el Campeonato del Mundo de Brasil, fué elegido el mejor centrocampista del mundo, nos cuenta su historia fubolística en la pasión y el amor que sentía y siente hacia los colores de su Valencia y los del equipo nacional.
-¿Cuanto valdría hoy Antonio Puchades?
Puchades valdría lo que el Valencia quisiera pagarle. Yo tuve ocasión de salir del Valencia y no quise nunca. Por lo tanto sería lo que el Valencia quisiera pagarme.
-¿Entonces no habría peligro que viniesen de Italia a ficharlo?
No, tranquilo, tranquilo. Yo vivía muy a gusto en Sueca y jugaba muy a gusto en el Valencia. Todos eran compañeros y amigos, los jugadores, las señoras , todos estábamos muy unidos. Casi no me enteré que fuí jugador de futbol.
-¿Cuando comenzó Puchades a jugar?
Comencé como todos los niños, en la escuela con una pelota de trapo hasta que teníamos dinero para comprar un «balonet» y unos zapatos ligeros, despés ya vino el balón de reglamento y zapatos buenos, después en el Sueca, Valencia y equipo nacional. Todo ello fué llegando «poquet a poquet».
-¿Cuanto tiempo estuvo jugando en el Valencia hasta llegar al equipo Nacional?
Muy poco, yo entré en el Valencia en el temporada 46/47 y comencé a jugar enseguida por que Monzó se lesionó. Debuté en vigo y ganamos. Se recuperó Monzó y en la próxima temporada 47-48 jugué toda la temporada y en la 48-49 ya me llamaron para la Selección Nacional.
– Recuerdo la media Santacatalina-Puchades ¿Después fué Pasieguito-Puchades?.
Y Sendra-Puchades y Muóz-Puchades y Gomar-Puchades. yo habré jugado por lo menos con 30 medios a mi lado entre el Valencia y el equipo Nacional. Muchísimos.
-¿Usted coincidió con la delantera eléctrica?
En esa delantera me parece que no. Pero coincidí con una delantera fenomelanl formada por Mañó-Amadeo-Mundo-Asensi y Seguí.  Igoa también.  Mañó-Amadeo-Mundo-Igoa y Seguí. Yo he jugado muchos años en el Valencia, 11 o 12 y en este tiempo pasaron muchos jugadores  por el Valencia.
-Seguramente habrá tenido días malos y días buenos. ¿Cual fué su mejor día?
Tuve muchos días buenos, pero recuerdo uno jugado en Brasil en el Estadio maracaná contra Inglaterra y César Rodríguez del Barcelona me dijo: «Antonio, te harán alguna entrevista, tú diles que el mejor partido de tu vida ha sido este» César sabía mucho de futbol. Fué el célebre partido de Zarra que ganamos a Inglaterra 1-0
-¿Como vé Puchades el futbol hoy?
Muy cómodo, sentado en mi localidad de anfiteatro, tengo el número 272. Imagínate de más de 40.000 socios que hay. Voy muchos domingos y otros los directivos no me dejar ir, pués quieren que vaya al palco VIP con ellos. Se portan muy bién conmigo y yo tamién con ellos. Yo soy del Valenciay saben que pueden hacer de mi lo que quieran.
-Quizá mi pregunta no haya sido correcta. ¿Yo quería saber cómo vé Puchades el fubol que se practica hoy?
Yo lo veo un poco…  desde luego «patin molt, patin motisim». Esto del último partdio contra el Betis, empatar ellos después el penalty y remontar hasta el 3-1. Y casi me muero.  Lo ví por la tele en casa y es que caigo enfermo …. Es que siento mucho el fubol y «patixc». Muchas veces cuando voy a casa voy todo «ronco» y me dicen: «Che, ¿de ahon vens? parece que vienes de la guerra» que c… de la guerra. Vengo supuestamente de divertirme… Pero no podemos divertirnos «patim molt en el camp».
-Debido a la situación que usted ocupaba en el campo no habrá marcado muchos goles. Pero…. ¿ha marcado alguno?
Si hombre. He marcado algunos goles en la porteria contraria y también alguno en la mia. Son anécdotas que en una carrera tan larga ocurren. Les marqué alguno a Eizaguirre a Toni Pérez. …a varios. Son como he dicho antes, anécdotas.
– A lo largo de su carrera ¿ que porteros tuvo, a Eizaguirre y a Pérez?
A Eizaguirre, Pérez, Quique, que cuando la final contra el Barcelona 3-0 se subió encima del larguero, también a López que era por allá de gijón y a muchos otros.
-Por ser usted de Sueca, conoce bastante a D. Francisco Ferri Puerto. ¿Que me dice de este hombre al que recientemente se le ha nombrado hijo predilecto de la villa de L’Olleria?
Don Francisco Ferri Puerto, es un señor al que yo aprecio muchisimo, porque estuvo en Sueca muchos años. Después venía bastante, aunque ahora ya no viene mucho. Esta tarde he estado con él y se iba a las siete y media a celebrar la Misa. Es un hombre para mi, casi un santo. Que si durá mucho Juan Pablo II lo hará un santo. Don Paco es una gran persona y ha hecho mucho bien por Sueca.
-¿Tenía muy buena relación con él?
Muchísima. Entonces y ahora. Tenía mucha relación con él pues soy familia de sacerdotes y de monjas y he ayudado mucho a misa. Y cuando saliamos al extranjero con el equipo nacional, Basora (extremo del Barcelona) y yo ayudabamos a misa. Y por eso tengo tan buena relación con él por que soy del ramo «del ram de la casa».
-Tambien observo que en l’Olleria tienes otras amistades.
Aqui en l’Olleria ya he venido seis o siete veces. Es que tengo muy buena relación con Juan Borrás. Igual vienen ellos a Sueca como yo vengo aquí cuando me llaman. Y vengo muy a gusto pues ya somos como de familia y estando don Paco aqui… Me encuentro como en casa.
– Me he alegrado mucho de conversar este rato con usted.
Yo también me he alegrado.
-Quería decirle que tenga mucho éxito, aunque en el futbol ya no podrá. Pero si desearle que no sufra mucho viendo los partidos de futbol.
Ahora el éxito yo lo quiero para el equipo del Valencia… pàra mi equipo. Yo quisiera que el partido durase siete u ocho minutos, que marcasemos un gol y todos a casa, pero prefiero antes que gane el Valencia.
-Pues muchas gracias y que se cumpla lo que usted desea. Pero que duren un poco más los partidos que queremos tambien disfrutar viendo jugar al futbol.
Ha sido una broma que he dicho, prque a mi también me gusta ver jugar bien pero.. Es que prefiero que el Valencia gae, a que juegue muy bien y no gane.
-Entonces está mas de acuerdo con Rainieri que con Cuper?
Con Ranieri cuando se ganaba. Ahora es que tampoco divierten mucho al personal y encima pierden. » Y patim moltisim»
-Hablamos también de la victoria de l’Olleria sobre el Sueca.
No sé lo que le pasó ese dia al Sueca, pero lo cierto es que l’Ollleria se lo comió. Debió de jugar muy bien l’Olleria.
———————————————————————————–
Este es Antonio Puchades, un hombre campechano y amigo de todos, que subió a lo más alto del futbol mundial para gloria de Valencia y de su querido Valencia CF.
////////////Fin de la entrevista///////////Pepe Aparici, 10 de febrero de 2000///////
 
 
 

—————OTROS RECORTES DIGNOS DE MENCIÓN ———————–

 
L’exjugador del València CF en la dècada dels 40 i 50 mor a Sueca als 87 anys d’edat – ‘Tonico’ va ser campió de lliga en 1947, de Copa a 1949 i 1954, i va jugar 400 partits durant tretze temporades
El mític exjugador del València CF Antonio Puchades ha mort el 25 de maig, als 87 anys, segons ha informat l’Ajuntament de Sueca, la seva localitat natal.
Puchades va debutar amb el València contra el Celta de Vigo en la temporada 1946-47 i va jugar tretze temporades amb equip valencianista, sent campió de Lliga en 1947 i dues vegades campió de Copa (en 1949 i 1954).
Va ser vint vegades internacional amb la selecció espanyola A. Es va acomiadar del València i del futbol el 8 de desembre de 1959, en un partit homenatge davant del Niça.
A continuació a títol d’homenatge, reproduïm l’entrevista que li va realitzar Pepe Aparici, el 10 febrer 2000
————————————————– —————————–
Amb motiu de la celebració del V aniversari de la Penya Valencianista «XE» de l’Olleria, vam parlar amb tres dels homes que ho van ser tot al València CF, i dos d’ells, Puchades i Mañ’p en l’equip Nacional Espanyol .
Si en unprincipio tenia respecte en parlar amb ells, aviat va passar aquesta idea i la nostra conversacón fou com si d’amics de sempre es tractés.
Antonio Puchades, que el 1950 en el Campionat del Món de Brasil, va ser elegit el millor migcampista del món, ens explica la seva història fubolística en la passió i l’amor que sentia i sent cap als colors de la seva València i els de l’equip nacional.
– ¿Com valdria avui Antonio Puchades?
Puchades valdria el que el València volgués pagar-li. Jo vaig tenir ocasió de sortir del València i no vaig voler mai. Per tant seria el que el València volgués pagar-me.
– ¿Llavors no hi hauria perill que vinguessin d’Itàlia a fitxar-lo?
No, tranquil, tranquil. Jo vivia molt a gust a Sueca i jugava molt a gust al València. Tots eren companys i amics, els jugadors, les senyores, tots estàvem molt units. Gairebé no vaig saber que vaig jugador de futbol.
– ¿Quan va començar Puchades a jugar?
Vaig començar com tots els nens, a l’escola amb una pilota de drap fins que teníem diners per comprar un «balonet» i unes sabates lleugers, despés ja va venir la pilota de reglament i sabates bons, després al Sueca, València i equip nacional. Tot això va ser arribant «poquet a poquet».
– Quant temps va estar jugant al València fins arribar a l’equip Nacional?
Molt poc, jo vaig entrar al València en el temporada 46/47 i vaig començar a jugar de seguida perquè Monzó es va lesionar. Vaig debutar a vigo i vam guanyar. Es va recuperar Monzó i en la propera temporada 47-48 vaig jugar tota la temporada i en la 48-49 ja em van cridar per a la Selecció Nacional.
– Recordo la mitjana Santacatalina-Puchades ¿Després fou Pasieguito-Puchades?.
I Sendra-Puchades i Muoz-Puchades i Gomar-Puchades. jo hauré jugat almenys amb 30 mitjans al meu costat entre el València i l’equip Nacional. Moltíssims.
– ¿Vostè va coincidir amb la davantera elèctrica?
En aquesta davantera em sembla que no. Però vaig coincidir amb una davantera fenomelanl formada per Mañó-Amadeo-Món-Asensi i Seguí. Igoa també. Mañó-Amadeo-Món-Igoa i Seguí. Jo he jugat molts anys al València, 11 o 12 i en aquest temps van passar molts jugadors pel València.
-Segurament haurà tingut dies dolents i dies bons. Quin va ser el seu millor dia?
Vaig tenir molts dies bons, però recordo un jugat al Brasil en l’Estadi Maracaná contra Anglaterra i César Rodríguez del Barcelona em va dir: «Antonio, et faran alguna entrevista, tu digues-los que el millor partit de la teva vida ha estat aquest» César sabia molt de futbol. Va ser el cèlebre partit de Zarra que vam guanyar a Anglaterra 1-0
– ¿Com veu Puchades el futbol avui?
Molt còmode, assegut a la meva localitat d’amfiteatre, tinc el número 272. Imagina’t de més de 40.000 socis que hi ha. Vaig molts diumenges i altres els directius no em deixar anar, doncs volen que vagi a la llotja VIP amb ells. Es porten molt bé amb mi i jo tamién amb ells. Jo sóc del Valenciay saben que poden fer de mi el que vulguin.
-Potser la meva pregunta no hagi estat correcta. Jo volia saber com veu Puchades el fubol que es practica avui?
Jo ho veig una mica … per descomptat «patí molt, patí motisim». Això de l’últim partdio contra el Betis, empatar ells després el penal i remuntar fins al 3-1. I gairebé em moro. El vaig veure per la tele a casa i és que caic malalt …. És que sento molt el fubol i «patixc». Moltes vegades quan vaig a casa vaig tot «ronc» i em diuen: «Che, d’apro vens? Sembla que véns de la guerra» que c … de la guerra. Vinc suposadament de divertir … Però no podem divertir-nos «patim Molt al camp».
-A causa de la situació que vostè ocupava al camp no hi haurà marcat molts gols. Però …. ¿Ha marcat algun?
Si home. He marcat alguns gols a la porteria contrària i també algun en la meva. Són anècdotes que en una cursa tan llarga ocorren. Les vaig marcar algun a Eizaguirre a Toni Pérez. … A diversos. Són com he dit abans, anècdotes.
– Al llarg de la seva carrera ¿que porters va tenir, a Eizaguirre ia Pérez?
A Eizaguirre, Pérez, Quique, que quan la final contra el Barcelona 3-0 va pujar sobre del travesser, també a López que era per allà de gijón ia molts altres.
-Per ser vostè de Sueca, coneix bastant a D. Francisco Ferri Port. ¿Que em diu d’aquest home a qui recentment se li ha nomenat fill predilecte de la vila de l’Olleria?
Don Francisco Ferri Port, és un senyor a qui jo aprecio moltissim, perquè va estar a Sueca molts anys. Després venia bastant, encara que ara ja no ve molt. Aquesta tarda he estat amb ell i se n’anava a les set i mitja a celebrar la Missa. És un home per a mi, gairebé un sant. Que si durá molt Joan Pau II ho farà un sant. Don Paco és una gran persona i ha fet molt bé per Sueca.
– ¿Tenia molt bona relació amb ell?
Moltíssima. Llavors i ara. Tenia molta relació amb ell ja que sóc família de sacerdots i de monges i he ajudat molt a missa. I quan sortíem a l’estranger amb l’equip nacional, Basora (extrem del Barcelona) i jo ajudàvem a missa. I per això tinc tan bona relació amb ell per que sóc del ram «del ram de la casa».
-També observo que a l’Olleria tens altres amistats.
Aqui a l’Olleria ja he vingut sis o set vegades. És que tinc molt bona relació amb Juan Borrás. Igual vénen ells a Sueca com jo vinc aquí quan em diuen. I vinc molt a gust doncs ja som com de família i estant do Paco aqui … Em trobo com a casa.
– M’he alegrat molt de conversar aquesta estona amb vostè.
Jo també m’he alegrat.
-Volia dir-li que tingui molt èxit, encara que en el futbol ja no podrà. Però si desitjar-li que no pateixi molt veient els partits de futbol.
Ara l’èxit jo el vull per a l’equip del València … pàra meu equip. Jo voldria que el partit durés set o vuit minuts, que marquéssim un gol i tots a casa, però prefereixo que guanyi el València.
-Doncs moltes gràcies i que es compleixi el que vostè desitja. Però que durin una mica més els partits que volem també gaudir veient jugar a futbol.
Ha estat una broma que he dit, prque a mi també m’agrada veure jugar bé però .. És que prefereixo que el València gae, a que jugui molt bé i no guanyi.
-Llavors està mes d’acord amb Rainieri que amb Cuper?
Amb Ranieri quan es guanyava. Ara és que tampoc diverteixen molt al personal i damunt perden. «I patim moltisim»
-Parlem també de la victòria de l’Olleria sobre el Sueca.
No sé el que li va passar aquest dia al Sueca, però la veritat és que l’Ollleria se’l va menjar. Va haver de jugar molt bé l’Olleria.
————————————————– ———————————
Aquest és Antonio Puchades, un home trempat i amic de tots, que va pujar al més alt del futbol mundial per a glòria de València i del seu estimat València CF.
/ / / / / / / / / / / / Fi de l’entrevista / / / / / / / / / / / Pepe Aparici, 10 de febrer del 2000 / / / / / / /

 
 
 

—————OTROS RECORTES DIGNOS DE MENCIÓN ———————–

 
The former Valencia CF player in the 40s and 50 Swedish dies at 87 years old – ‘Tonic’ was national champion in 1947, the Cup in 1949 and 1954, and played 400 games for thirteen seasons
The legendary former player of Valencia CF Antonio Puchades died May 25, at age 87, as reported by the City Council of Swedish, his hometown.
Puchades debuted with Valencia against Celta Vigo in the 1946-47 season and played thirteen seasons with Valencia team being champions in 1947 and twice Cup champion (1949 and 1954).
It was twenty times by the Spanish A. Valencia was dismissed from football and December 8, 1959, in a match against Nice tribute.
Then by way of tribute, reproduce the interview he conducted Pepe Aparicio, on February 10, 2000
————————————————– —————————–
On the occasion of the celebration of the anniversary of the Rock V Valencianista «XE» de l’Olleria, we talked with three of the men who were all in the Valencia CF, and two of them, and Mañ’p Puchades the Spanish National team .
If unprincipio had respect in talking to them, this idea soon passed and our talksto was as if they were old friends.
Antonio Puchades, who in 1950 at the World Championships in Brazil, was voted the best midfielder in the world, tells her story fubolística in the passion and the love I felt and feel to the colors of his Valencia and the national team.
– How Antonio Puchades be worth today?
Puchades be worth what Valencia would pay. I had occasion to leave Valencia and I would not ever. So what Valencia would want to pay me.
– So no danger that they might go to Italy to sign him?
No, quiet, quiet. I lived very comfortable in Swedish and very comfortable playing for Valencia. All were classmates and friends, players, ladies, we were all very close. I barely found out I was a football player.
– When Puchades started playing?
I started as all children in the school with a rag ball until you have money to buy a «ballonet» and lightweight shoes, and came despés regulation ball and good shoes, after the Swedish national team Valencia. All this was coming «poquet to poquet».
– How long was playing for Valencia to reach the national team?
Very little, I entered Valencia in the season 46/47 and started playing right away that Monzo was injured. Debuted in vigo and we won. Monzo was recovered and 47-48 the next season and played the entire season in 48-49 and I was called to the National Team.
– Remember the average Santacatalina-Puchades’ After-Puchades was Pasieguito?.
And Sendra-Puchades and Munoz-Puchades and Gomar-Puchades. I will have played at least 30/2 by my side between Valencia and the National team. Many.
– Do you agreed with electric up front?
On that front I do not think. But fenomelanl coincided with a front formed by Mañó-Amadeo-World-Asensi and I followed. Igoa well. Mañó-Amadeo-World-Igoa and I followed. I’ve played many years at Valencia, 11 or 12 and at this time was many players for Valencia.
-Surely there had bad days and good days. What was your best day?
I had many good days, but remember one played in Brazil in maracaná Stadium against England and Cesar Rodriguez of Barcelona said: «Antonio, you will do an interview, you tell them the best of your life has been this» Caesar knew a lot of football. It was the famous match Zarra that beat England 1-0
– How Puchades sees football today?
Very comfortable sitting in my local amphitheater, I have the number 272. Imagine more than 40,000 members there. I many Sundays and other managers do not let me go, after want to go to the VIP box with them. They behave very well with me and I with them crawling distance. I am the Valenciay know they can do with me what they want.
‘Maybe my question was not correct. Did I want to know how the fubol Puchades sees it is practiced today?
I see a little … course «molt skate, skate motisim». This the last partdio against Betis, tie them after the penalty and traced back to the 3-1. And I almost died. I saw it on TV at home is that I get sick …. I just feel much the fubol and «patixc». Many times when I go home I go all «grunt» and say, «Hey, did ahon vens? Seems to come from the war» that c … of war. Supposedly come to have fun … But we can not have fun, «molt patim in the camp».
-Due to the situation you occupied in the field will not scored many goals. But …. Have you marked any?
If man. I scored some goals in the opposing goal and one in mine. They are stories that happen such a long career. We scored some to Eizaguirre Toni Perez. … Several. It’s like I said before, anecdotes.
– Throughout his career what porters had to Eizaguirre and Perez?
A Eizaguirre, Perez, Quique, that when the final against Barcelona 3-0 climbed on top of the bar was also López Gijón by past and many others.
-Because you are in Swedish, knows quite a D. Francisco Ferri Port. What I say about this man that has been recently named favorite son of the town of L’Olleria?
Don Francisco Ferri Port, is a man I appreciate that a lot, because it was in Swedish many years. Then came a lot, but now it is not much. This afternoon I spent with him and went to the seven and a half to celebrate Mass. He is a man for me, almost a saint. It lasts much will John Paul II a saint. Don Paco is a great person and has done much good for Swedish.
– Did you have a good relationship with him?
Lots. Then and now. He had much to do with it because I am family of priests and nuns and helped much to mass. And when we were dating abroad with the national team, Basra (end of Barcelona) and I were helping mass. And that’s why I have such a good relationship with him because I am in the industry «the ram of the house.»
-Also note that in Olleria have other friends.
Here in Olleria I have been six or seven times. Is that I have very good relationship with John Borras. As they come to Swedish as I come here when I call. And I come very comfortable because we’re like family and being Don Paco here … I feel at home.
– I was delighted to talk this out with you.
I also have rejoiced.
-I wanted to tell you every success, but in football no longer. But if you wish not suffer much watching the football games.
Now I want success for the team of Valencia … pàra my team. I want the game lasted seven or eight minutes, which marcasemos a goal and everyone home, but prefer it to win the Valencia.
-Well, thank you very much and observe what you want. But that last a few more games we also enjoy watching play football.
It was a joke I said, cuz I too would like to see play well but .. I prefer that Valencia gae, they play very well and win.
-Then it’s more according to Ranieri that Cuper?
With Ranieri when earned. Now is that not much fun to lose staff and above. «And patim moltisim»
-We also talked about the victory over the Swedish Olleria.
Do not know what happened that day in Swedish, but the truth is that l’Ollleria ate it. He must play well Olleria.
————————————————– ———————————
This is Antonio Puchades, folksy man and friend to all, who climbed to the top of world football for the glory of their beloved Valencia and Valencia CF.
/ / / / / / / / / / / / End of interview / / / / / / / / / / / Pepe Aparicio, February 10, 2000 / / / / / / /

 
 

—————OTROS RECORTES DIGNOS DE MENCIÓN ———————–

 

© 2013 Portal de Olleria digitalcef.com