: Inicio » Cine/Espectáculos, Portada » Eva i Fun Jazz triunfa en Lloret de Mar

Eva i Fun Jazz triunfa en Lloret de Mar

> julio 3, 2013 //

 

Eva y Fun Jazz son un cuarteto de voz, piano, contrabajo y batería. Su proyecto actual,  basado en temas clásicos del repertorio de Ella Fitzgerald,  nos traen recuerdos en blanco y negro de la época dorada del jazz. Además de la cantante de L’Olleria, Eva, el resto de componentes son de poblaciones cercanas,   Adolfo García (piano) de Xàtiva,  Remigi Roca (contrabaix) de la Pobla LLarga,  y Pep Soler (bateria) de Albaida. Juntos forman un grupo atípico que apuesta tanto por la calidad ejecución de sus «piezas», como por una fidelidad de sonido dentro del complejo mundo del Jazz.
A continuación reproducimos el artículo publicado por Diari de Girona,  por su última actuación en los Jardines de Santa Clotilde en Lloret del Mar.


Carlos Arbó – Diari de Girona
 Al atardecer del sábado pasado cerca de un centenar y medio de personas se sentaban en las sillas de tijera, colocadas en una de las rampas de arenal de los Jardines de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Se habían reunido en este paraje íntimo y cautivador para escuchar un concierto de jazz.
Eva y Fun Jazz, un cuarteto formado por cantante, piano, contrabajo y batería, ofreció un repertorio de canciones que la Ella Fitzgerald, una de las voces femeninas más eminentes de este género musical de origen afroamericano, había popularizado a lo largo de su dilatada vida. Una plataforma de madera sin adornos elevaba unos palmos del suelo para formar un escenario enmarcado entre dos tilos imponentes que se levantaban engarzados para confluir en alto en una arcada de ramaje sarmentós. Ambos árboles configuraban un pórtico de vegetación que, a medida que el sol se escondía y las sombras de la noche invadían el cielo, parecía a un decorado selvático, imaginario y mágico.

Eva, con voz casi de soprano, fue capaz de imitar la prodigiosa Ella, para deleitar a los asistentes con una serie de temas que hicieron latir de emoción los corazones más sensibles. Aunque es inimitable la técnica particular de canto de Ella, llamada scat singing, que le permitía utilizar la voz como si fuera un instrumento musical, Eva suplir esta carencia con pasión y energía. Su voz potente, clara y transparente se elevaba por encima de los altavoces que, al captar los sonidos de sus compañeros, sobrepasaban los decibelios recomendables por culpa de los técnicos de sonido. En mi opinión, sin embargo, faltaba un saxo para realzar alguna composición.

A pesar de estos detalles, el recuerdo de la cantante estadounidense vestida de negro olvidaba rápidamente al contemplar el vestido de una pieza sin mangas de un rojo vivo que llevaba la chica de L’Olleria, municipio de la comarca de la Vall d’Albaida. El recital finalizó en un bis con Georgia on my mind, una canción original de Ray Charles, convertida en el himno del Estado estadounidense de Georgia.
En definitiva, la hora y media de música como tributo por Ella Fitzgerald pasó como un suspiro entre los lugareños y visitantes que abandonaron el recinto fascinados por la magnificencia de los jardines y de su idoneidad para acoger espectáculos de este tipo. Los comentarios de los asistentes iban en este sentido. La crónica de la audición quedaría incompleta sin rendir un tributo merecido a unos jardines únicos, de enorme belleza y de un impacto visual sorprendente que emana de un verde intenso del follaje y de un azul del mar inmenso. Como es posible que mucha gente del pueblo no esté enterada de la existencia de este lugar paradisíaco?

 

Eva i Funcional Jazz són un quartet de veu, piano, contrabaix i bateria. El seu projecte actual, basat en temes clàssics del repertori d’Ella Fitzgerald, ens porten records en blanc i negre de l’època daurada del jazz. A més de la cantant de l’Olleria, Eva, la resta de components són de poblacions properes, Adolfo García (piano) de Xàtiva, Remigi Roca (contrabaix) de la Pobla Llarga, i Pep Soler (bateria) d’Albaida. Junts formen un grup atípic que aposta tant per la qualitat execució de les seves «peces», com per una fidelitat de so dins del complex món del Jazz.
A continuació reproduïm l’article publicat per Diari de Girona, per la seva última actuació en els Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar

Carlos Arbó Diari de Girona
Al vespre de dissabte passat prop d’un centenar i mig de persones s’asseien a les cadires de tisora​​, col · locades en una de les rampes d’arenal dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar S’havien reunit en aquest indret íntim i captivador per escoltar un concert de jazz.
Eva i Funcional Jazz, un quartet format per cantant, piano, contrabaix i bateria, va oferir un repertori de cançons que la Ella Fitzgerald, una de les veus femenines més eminents d’aquest gènere musical d’origen afroamericà, havia popularitzat al llarg de la seva dilatada vida. Una plataforma de fusta sense ornaments s’elevava uns pams de terra per formar un escenari emmarcat entre dues til · lers imponents que s’aixecaven enfilats per a confluir en alt en una arcada de brancatge sarmentós. Tots dos arbres configuraven un pòrtic de vegetació que, a mesura que el sol s’amagava i les ombres de la nit envaïen el cel, s’assemblava a un decorat selvàtic, imaginari i màgic.

Eva, amb veu gairebé de soprano, va ser capaç d’imitar la prodigiosa Ella, per delectar els assistents amb una sèrie de temes que van fer bategar d’emoció els cors més sensibles. Encara que és inimitable la tècnica particular de cant d’Ella, anomenada scat singing, que li permetia utilitzar la veu com si fos un instrument musical, Eva suplir aquesta mancança amb passió i energia. La seva veu potent, clara i transparent s’elevava per sobre dels altaveus que, en captar els sons dels seus companys, sobrepassaven els decibels recomanables per culpa dels tècnics de so. Al meu entendre, però, faltava un saxo per realçar alguna composició.
Malgrat aquests detalls, el record de la cantant nord-americana vestida de negre oblidava ràpidament en contemplar el vestit d’una peça sense mànigues d’un vermell viu que portava la noia de l’Olleria, municipi de la comarca de la Vall d’Albaida. El recital va finalitzar en un bis amb Geòrgia on my mind, una cançó original de Ray Charles, convertida en l’himne de l’Estat americà de Geòrgia.
En definitiva, l’hora i mitja de música com a tribut per Ella Fitzgerald va passar com un sospir entre els vilatans i visitants que van abandonar el recinte fascinats per la magnificència dels jardins i de la seva idoneïtat per acollir espectacles d’aquest tipus. Els comentaris dels assistents anaven en aquest sentit. La crònica de l’audició quedaria incompleta sense retre un tribut merescut a uns jardins únics, d’enorme bellesa i d’un impacte visual sorprenent que emana d’un verd intens del fullatge i d’un blau del mar immens. Com és possible que molta gent del poble no estigui assabentada de l’existència d’aquest lloc paradisíac?

 

Eva and Fun Jazz are a quartet of voice, piano, bass and drums. His current project, based on classics of the repertoire of Ella Fitzgerald, bring black and white memories of the golden age of jazz. Besides L’Olleria singer, Eva, the other components are in nearby villages, Adolfo Garcia (piano) Xativa, Remigi Rock (Contrabaix) of Pobla Llarga, and Pep Soler (drums) of Albaida. Together they form a group bet atypical performance for both the quality of their «pieces», as sound fidelity within the complex world of Jazz.
Following is the article by Diari de Girona, for his last performance in the Gardens of Santa Clotilde in Lloret del Mar.

Carlos Arbó Diari de Girona
At last Saturday evening about a hundred and fifty people sat in folding chairs, placed in a sand ramps in the Gardens of Santa Clotilde in Lloret de Mar. They had gathered in this place intimate and captivating for listen to a jazz concert.
Eva and Fun Jazz, a quartet formed by singing, piano, bass and drums, offered a repertoire of songs that Ella Fitzgerald, one of the most prominent female voices of this musical genre African American, was popular throughout his long life. An unadorned wooden platform raised a few inches off the ground to form a stage framed between two towering lime trees that stood tall crimped to merge branches in sarmentós arcade. Both trees amounted to a porch of vegetation, as the sun went down and the shadows of the night invading the sky, looked like a jungle scenery, imaginary and magical.

Eva, almost soprano voice, was able to mimic the prodigious She, to delight the audience with a number of issues that made hearts throb with emotion sensitive. Although the particular technique inimitable singing She called scat singing, which allowed him to use his voice like a musical instrument, Eva fill this gap with passion and energy. Her powerful voice, clear and transparent rose above the speakers, to capture the sounds of his companions, exceeded the recommended decibel because of the sound technicians. In my opinion, however, lacked a saxophone to enhance a composition.
Despite these details, the memory of the black American singer dressed quickly forgotten when contemplating dress sleeveless one piece bright red girl wearing L’Olleria, municipality of the region Albaida Valley. The concert ended with an encore in Georgia on my mind, an original song by Ray Charles, turned into the anthem of the U.S. state of Georgia.
In short, the hour and a half of music as a tribute to Ella Fitzgerald passed like a sigh among the locals and visitors who left the compound fascinated by the magnificence of the gardens and its suitability to host events of this type. The comments of the attendees were in this regard. The chronicle of hearing would be incomplete without pay a fitting tribute to unique gardens of great beauty and striking visual impact emanating from deep green foliage and immense blue sea. As it is possible that many local people are not aware of the existence of this heavenly place?

© 2013 Portal de Olleria digitalcef.com