Minuto de silencio a las puertas del Ayuntamiento de L’Olleria en memoria de las víctimas del trágico accidente de tren ocurrido en Angrois,  Santiago de Compostela.  Estampa que se repite en toda España,  son los minutos de silencio más largos y sentidos que se recuerdan.  Quizás desde la muerte de Miguel Angel Blanco en el 97′, o el 11 M que consternó al mundo,  no recordabamos un sentimiento de tanto pesar y tan generalizado.  Baste recordar que en el tren viajaban, gentes de multiples sitios y varias nacionalidades.

En lo que a la Comunidad Valencia se refiere  el  «saldo» dos muertos, un desaparecido y tres supervivientes, implicados en el accidente. Cada uno con su historia particular,  historias con las que nos sentimos identificados en muchas de ellas, y por lo que algunos sentimos como si un «trocito» nuestro viajase en ese tren a pesar de no conocer directamente a ninguna de las victimas.

Es un «golpe» como muchos que recibimos y recibiremos en nuestras vidas,  pero que en los momentos más dolorosos, nos hace mas «reflexivos»,  un minuto de silencio, no solo nos permite recordar con respeto la memoria de las victimas,  también nos recuerda…..               que coger o perder un tren es una cuestión de segundos.

 
Minut de silenci a les portes de l’Ajuntament de l’Olleria en memòria de les víctimes del tràgic accident de tren ocorregut a Angrois, Santiago de Compostel · la. Estampa que es repeteix a tot Espanya, són els minuts de silenci més llargs i sentits que es recorden. Potser des de la mort de Miguel Ángel Blanco al 97 ‘, o l’11 M que va consternar al món, no recordàvem un sentiment de tant tot i tan generalitzat. Cal recordar que al tren viatjaven, gent de múltiples llocs i diverses nacionalitats.
Pel que fa a la Comunitat Valenciana es refereix l’«saldo» dos morts, un desaparegut i tres supervivents, implicats en l’accident. Cada un amb la seva història particular, històries amb què ens sentim identificats en moltes d’elles, i pel que alguns sentim com si un «trosset» el nostre viatgés en aquest tren tot i no conèixer directament a cap de les víctimes.
És un «cop« com molts que rebem i rebrem en les nostres vides, però que en els moments més dolorosos, ens fa mes «reflexius«, un minut de silenci, no només ens permet recordar amb respecte la memòria de les víctimes, també ens recorda ….. d’agafar o perdre un tren és una qüestió de segons.
 
Moment of silence at the gates of the City of L’Olleria in memory of the victims of the tragic train accident occurred in Angrois, Santiago de Compostela. Stamps that recurs throughout Spain, are the longest minutes of silence and senses that are remembered. Perhaps since the death of Miguel Angel Blanco in 97 ‘, or 11 M that shocked the world, both remembered a feeling of regret and so widespread. Suffice it to recall that the train traveled, people of various nationalities multiple sites.
As far as concerns the Valencia Community «balance« two dead, one missing and three survivors, involved in the accident. Each with its particular history, stories that we identify in many of them, and what some feel as if a «slice» our viajase on that train despite not knowing directly to any of the victims.
It is a «hit» as many we receive and receive in our lives, but in the most painful moments, makes us more «reflective«, a moment of silence, not only allows us to remember with respect the memory of the victims, we also remember ….. to gain or lose a train is a matter of seconds.