Pep el Botifarra junt amb la banda de la SEM Santa Cecilia de l’Olleria el proper 17 de Maig a les 20.00 a la Casa Santonja.
Música popular valenciana a preus populars: 5€ venta anticipada / 6€ taquilla.
Per reservar la teua entrada pots passar pel musical de dilluns a divendres de 18.00 a 20.00, cridar 962201794 en eixe mateix horari o bé via telefònica al 652084133.

Cantaor de Xàtiva (Valencia, España), Josep Gimeno *Montell, de mote «Botifarra» es una de las voces más limpias y claras dentro del panorama folk valenciano de los últimos años. Nace en el barrio de la Judería de Xàtiva en 1961. Tataranieto, biznieto, nieto e hijo de «Botifarra», desde muy joven empieza a sentir como suyos los cantos de su comarca (La Costera), cantados por su abuela Otilia Borredà, originaria de Benigánim (Vall d’Albaida). Empieza su andadura como cantaor en el grupo Sarau de La Costera, con el cual graba un disco en 1985 llamado «Balls i cançons de La Costera», que supone un hito en la música tradicional valenciana por su calidad. En el grupo Sarau conoce a su inseparable Lola Tortosa «la de la Torre», una cantaora con una voz potente y cálida con la cual forma pareja artística hasta hoy. A partir de aquí, se interesa por la recuperación de las músicas de transmisión oral visitando pueblos de su comarca, hablando con ancianos que recordaban melodías, letras y romances, recopilando toda esa información y dándole forma junto con músicos y bailadores hasta recuperar piezas ya prácticamente olvidadas. Botifarra tiene en cada una de sus actuaciones un momento para recordar quién le enseñó esta o aquella pieza, la tía Blanca “la rezadora”, la tía Emilieta Seguí, el tio Catarro, el tio trabuc y tantas otras personas mayores que nos han dejado estas joyas de la cultura popular. Botifarra empieza a ser reconocido como uno de los cantadores más carismáticos dentro de la música popular valenciana, por su carácter amable y por su defensa de nuestras tradiciones, colaborando con infinidad de grupos, no solamente de folclore, si no con cantautores, grupos de rock, etc. Ha colaborado con Obrint Pass , Verdcel, Ovidi Twins, Néstor Mont, Emili Someño, Feliu Ventura, Spanish Brass, Quico el Celio el noi y el mut de Ferreries y un largo etc., dejando registrado su maravilloso timbre de voz en cada una de sus colaboraciones. El año 2006 hizo su primer disco en solitario titulado «Si em posse a cantar cançons (Si me pongo a cantar canciones)», editado por Cámbra Records, un trabajo brillante con arreglos del cantautor Néstor Mont y con colaboraciones de lujo: Cristobal Rentero en los llauts, Joansa Maravilla en percusiones, Juanjo Blanco en las bandurrias, Néstor Mont en las guitarras, Miquel Gil y Lola Tortosa en las voces. En el 2009 se edita su segundo disco,» Te’n cantare mes de mil (te cantaré mes de mil)» con arreglos y producción de Cristobal Rentero, del cual se venden más de 8000 copias. En el 2011 se graba junto al grupo catalán Quico el Celio, el Noi y el Mut de Ferreries el tercer disco de Pep, «La Barraca» que une las melodías de la ribera del Ebro con los cantos tradicionales de la costera y la Vall d’Albaida. El cuarto disco de Botifarra, grabado en 2012 es «Botifarra a banda» donde une los dos universos musicales valencianos por excelencia, la banda de música y la rondalla tradicional de cuerda. De Botifarra se ha escrito mucho últimamente, Josep Vicent Frechina, musicólogo y crítico musical escribió:
Existe una forma de cantar genuinamente valenciana? Hay una colocación de la voz, un timbre, una afinación, una actitud corporal, una forma específica de atacar los melismas y las ornamentaciones? Ha habido en el pasado? A buen seguro que una respuesta tajante de estas cuestiones nos conduciria por los caminos resbaladizos del esencialismo.
Aun así, y con todas las prevenciones que se quiera: si hay una manera de cantar en el País Valenciano que irradia, como ninguna otra, autenticidad en el gesto, credibilidad en el talante Botifarra. Su voz suena a huerta y a secano, a acéquia y a bancal, a noche de agosto y fruta fresca. Cuando canta Pep, callan las chicharras, se aran los vientos y todo el mundo escucha atónito su canto espontáneo, plano, que apacigua la aspereza de la tierra. La voz de Pep nos remueve algo bien adentro, nos sacude y nos despierta la memoria colectiva y nos hace sentirnos profundamente identificados.
Acostumbrados a ver Pep ataviado con ropa de batalla, cantando jotas y fandangos encima un tablado, animando una noche de albades o convirtiendo en inolvidable una sobremesa, quizás alguien se extrañe de verol aquí tan mudado, tan templao, con el vestido a medida que le han tejido Néstor Mont y que hace que parecen nuevas las antiguas melodías tradicionales.! Pero cómo luce Pep todo vestido de domingo! Hace el mismo efecto que una calle engalanada para la fiesta mayor con enramadas de arrayán y adelfa y banderines colgante de parte a parte.
Así es ahora el canto de Pep: una cosa extraordinaria, empapada de perfume y reluciente de colores. Tan natural y tan genuino como siempre; más bonito que nunca.
 
 

Pep el Botifarra junt amb la banda de la SEM Santa Cecilia de l’Olleria el proper 17 de Maig a les 20.00 a la Casa Santonja.
Música popular valenciana a preus populars: 5€ venta anticipada / 6€ taquilla.
Per reservar la teua entrada pots passar pel musical de dilluns a divendres de 18.00 a 20.00, cridar 962201794 en eixe mateix horari o bé via telefònica al 652084133.



Cantaor de Xàtiva (València, Espanya), Josep Gimeno Montell, de malnom «Botifarra» és una de les veus més netes i clares dins del panorama folk valencià dels últims anys. Naix en el barri de la Jueria de Xàtiva en 1961. Rebesnét, besnet, nét i fill de «Botifarra», des de molt jove comença a sentir com a seus els cants de la seua comarca (La Costera), cantats per la seua àvia Otilia Borredà, originària de Benigànim (Vall d’Albaida). Comença la seua marxa com cantaor en el grup Sarau de La Costera, amb el qual grava un disc en 1985 anomenat «Balls i cançons de La Costera», que suposa una fita en la música tradicional valenciana per la seua qualitat. En el grup Sarau coneix a la seua inseparable Lola Tortosa «la de la Torre», una cantaora amb una veu potent i càlida amb la qual forma parella artística fins avui. A partir d’ací, s’interessa per la recuperació de les músiques de transmissió oral visitant pobles de la seua comarca, parlant amb ancians que recordaven melodies, lletres i romanços, recopilant tota aqueixa informació i donant-li forma juntament amb músics i ballaors fins a recuperar peces ja pràcticament oblidades. Botifarra té en cadascuna de les seues actuacions un moment per a recordar qui li va ensenyar aquesta o aquella peça, la tia Blanca “la resaora”, la tia Emilieta Seguí, el tio Catarro, el tio trabuc i tantes altres persones majors que ens han deixat aquestes joies de la cultura popular. Botifarra comença a ser reconegut com un dels cantaors més carismàtics dins de la música popular valenciana, pel seu caràcter afable i per la seua defensa de les nostres tradicions, col·laborant amb infinitat de grups, no solament de folklore, si no amb cantautors, grups de rock, etc. Ha col·laborat amb Obrint Pas, Verdcel, Ovidi Twins, Néstor Mont, Emili Someño, Feliu Ventura, Spanish Brass, Quico el Celio el noi i el mut de Ferreries i un llarg etc., deixant registrat el seu meravellós timbre de veu en cadascuna de les seues col·laboracions. L’any 2006 va fer el seu primer disc en solitari titulat «Si em pose a cantar cançons», editat per Cambra Records, un treball brillant amb arranjaments del cantautor Néstor Mont i amb col·laboracions de luxe: Cristobal Rentero en els llauts, Joansa Meravella en percussions, Juanjo Blanco en les bandurries, Néstor Mont en les guitarres, Miquel Gil i Lola Tortosa en les veus. En el 2009 s’edita el seu segon disc,» t’en cantés mes de mil» amb arranjaments i producció de Cristobal Rentero, del cual es venen més de 8000 còpies. En el 2011 es grava al costat del grup català Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries el tercer disc de Pep, «La Barraca» que uneix les melodies de la ribera de l’Ebre amb els cants tradicionals de la costanera i la vall. El quart disc de Botifarra, gravat en 2012 és «Botifarra a banda» on uneix els dos universos musicals valencians per excel·lència, la banda de música i la rondalla tradicional de corda. De Botifarra s’ha escrit molt últimament, Josep Vicent Frechina, musicólogo i crític musical va escriure:
Existeix una forma de cantar genuïnament valenciana? Hi ha una col·locació de la veu, un timbre, una afinació, una actitud corporal, una forma específica datacar els melismes i les ornamentacions? Hi ha hagut en el passat? De ben segur que una resposta taxativa daquestes qüestions senfilaria pels camins relliscosos de lessencialisme i letnicitat.
Tanmateix, i amb totes les prevencions que es vulga: si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i valenciania en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra. La seua veu sona a horta i a secà, a séquia i a bancal, a nit dagost i meló dAlger. Quan canta Pep, callen les xitxarres, saturen els ventijols i tothom escolta atònit el seu cant espontani, planer, que apaivaga laspror de la terra i les basques de loratge. La veu de Pep ens somou alguna cosa ben endins, ens sacseja i ens desperta la memòria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profundament identificats.
Acostumats a veure Pep abillat amb roba de batalla, cantant jotes i fandangos damunt un entaulat, animant una nit dalbades o convertint en inoblidable una sobretaula, potser algú se sobte de veurel ací tan mudat, tan templat, amb el vestit a mida que li han teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals. Però com llueix Pep tot endiumenjat! Fa el mateix efecte que un carrer engalanat per a la festa major amb enramades de murtra i baladre i banderoles penjant de vora a vora.
Així és ara el cant de Pep: una cosa extraordinària, amarada de perfum i llampant de coloraines. Tan natural i tan genuí com sempre; més bonic que mai.
 
Pep the sausage along with the side SEM Ollería Santa Cecilia on 17 May at 20:00 in the Casa Santonja.
Valencian popular music at popular prices: 5 € sale early / 6 € box office.
To book your tickets for music can go from Monday to Friday from 18.00 to 20.00, at that same time call 962 201 794 or by phone at 652 084 133.



Singer Xativa (Valencia , Spain), Josep Gimeno Montell , nicknamed » Sausage » is one of the most clean and clear voices in the Valencian folk scene in recent years. He was born in the district of Xativa Jewry in 1961. Greatgrandson , great-grandson , grandson and son of » sausage » from a young start to feel like their songs of their region ( the Coast ) , sung by his grandmother PICTURE GALLERY Otilia , originally Benigánim ( Albaida Valley ) . Begins its journey as singer in the group Sarau of the Coast , which recorded an album in 1985 called » Dances and songs of the Coast ,» which is a milestone in the Valencian folk music for its quality. In group Sarau knows his inseparable Lola Tortosa » the Tower ,» a singer with a powerful voice and warm manner with which artistic partner until today. From there , interested in the recovery of orally transmitted musics visiting villages in his region , talking to elders who remembered melodies , lyrics and romances , compiling off all this information and shaping it with musicians and ballaors to recover pieces practically forgotten . Sausage has in each of his performances a moment to remember who taught this or that piece, Aunt Blanca » the resaora » Aunt Emilieta followed , catarrh Uncle , Uncle blunderbuss and many other seniors who have stopped these gems of popular culture . Sausage begins to be recognized as one of the most charismatic singers in popular music Valencia for his affable nature and his defense of our traditions , collaborating with countless groups , not just folklore , but with songwriters , rock bands , etc. . He has collaborated with Opening Paso, Verdcel Ovid Twins Nestor Mont Emili somen , Feliu Ventura , Spanish Brass , Quico Celio and dumb boy of iron and much more. Leaving recorded his wonderful timbre in each of their collaborations. In 2006 he made his first solo album entitled » If I pose to sing songs ,» published by House Records, a brilliant job with the arrangements and singer Nestor Mont luxury collaborations : Christopher Rentero in brass Joansa Wonder on drums , Juanjo White on mandolin , guitar in Mount Nestor , Lola Gil and Michael Tortosa voices . Published in 2009 his second album , » t’en sing more than a thousand » arrangements and production Rentero Christopher , of which sold over 8000 copies. In 2011 it is recorded by the Catalan group Quico Celio , the boy and the mute ferry Pep third album , » The Shack » that connects the melodies on the banks of the Ebro with traditional songs of the coastal the valley. The fourth disc sausage , recorded in 2012 is » sausage band» which unites the two musical worlds Valencia excellence , the band and fable traditional rope. Sausage Much has been written lately, Josep Vicent Frechina , musicologist and music critic wrote:
There is a genuine Valencian singing ? There is a placement of voice, timbre , tuning , body attitude , a specific approach to this is the melismas and ornaments ? There have been in the past? Surely a precise answer these questions senfilaria slippery paths of lessencialisme and letnicitat .
However, with all the precautions you wish , if there is a way to sing in Valencia that radiates like none other, gesture authenticity , credibility and character in Valencia in substance , this is undoubtedly the Pep Gimeno , sausage . His voice sounds like a garden and dry , plain and patch at night and melon dagost Dalga . When he sings Pep warblers are silent , saturate the breeze and everyone hears her singing overwhelmed spontaneous plain that calms laspror of the earth and of the Basque loratge . Pep voice shake something deep within us , shakes us and awakens the collective memory and makes us feel ourselves in deeply identified.
Pep used to see wearing clothes battle , singing and jacks on a fandango decking , encouraging a night dalbades or becoming a memorable dinner , maybe someone suddenly see them here so moved, so temperate , wearing pieces that have Nestor Mont fabric and making the old seem new traditional melodies . But everything looks Pep endiumenjat ! Does the same effect as a street decorated for the festival with bowers of myrtle and oleander and banners hanging from edge to edge .
It is now singing Pep : something extraordinary , steeped in fragrance and dazzling colorful . Such as natural and genuine as ever ; more beautiful than ever.