El próximo viernes a las 12 de la noche, dentro del programa Nits d’estiu,  actuarán Músicos de Guardia en la Casa Santonja.

Dicen que la música es el puente que une todos los rincones de la Tierra, pero ¿une a todas las personas que en ella habitan? Probablemente, en esto pensaban Músicos de Guardia cuando decidieron que Gestos de Rock debía ver la luz con su nombre impreso en braille en la portada. Pero, para llegar a este punto de la historia, antes hay que remontarse al año 2004, y, al llegar a ese momento, retroceder aún más en el tiempo para hallar el principio de todo y entender este proyecto. Pablo tenía unos diecisiete años cuando hizo del mundo de la música su mundo y, desde entonces, podemos decir que ha vivido con una guitarra en las manos. El currículum de este músico es tan amplio, que quizá no acabaríamos nunca de enumerar los trabajos que ha llevado a cabo desde que empezó hasta hoy; así que no voy a centrarme en su paso por el grupo de Graham Foster, su colaboración con Patricia Kraus o su aportación como docente en seminarios de blues, jazz y diferentes escuelas de música, porque ahora mismo es mucho más importante su papel como compositor y arreglista en Músicos de Guardia, al que aporta, no sólo calidad musical, sino experiencia, rodaje y generosa visión profesional a lo que él y Robe pretenden hacer con su trabajo. De forma paralela, Roberto tradujo sus inquietudes musicales en forma de composiciones tras descubrir que una guitarra podía aportarle mucho más que excelentes veladas en buena compañía; así que, tras dedicar varios años a tocar en un par de grupos, en los que combinaba versiones de otros autores con canciones propias, decidió embarcarse en algo más serio. El verano de 2004 es el punto de encuentro en el que los caminos artísticos de ambos músicos empiezan a perfilarse como uno solo, el momento en el que Robe y Pablo se convierten en Músicos de Guardia y dan el pistoletazo de salida a su andadura, lenta pero segura, en el vertiginoso mundo de la música, su música. A priori, puede parecer que estos chicos nada tienen que ver el uno con el otro, pero basta con escucharlos y verlos subidos a un escenario para darse cuenta de que creen en lo que hacen y hacen lo que creen, y eso es mucho más de lo que pueden decir la mayoría. He oído comentar alguna vez que Pablo y Robe crean “una mezcla explosiva”, y creo que Gestos de Rock es una más que buena razón para pensar que es cierto.
Ysi Gonzalez.
 
El proper divendres a les 12 de la nit, dins del programa Nits d’estiu, actuaran Músicos de Guardia a la Casa Santonja.
 
Biografia
Diuen que la música és el pont que uneix tots els racons de la Terra, però uneix totes les persones que hi habiten? Probablement, en això pensaven Músics de Guàrdia quan van decidir que Gestos de Rock havia de veure la llum amb el seu nom imprès en braille a la portada. Però, per arribar a aquest punt de la història, abans cal remuntar-se al’any 2004, i, en arribar a aquest moment, retrocedir encara més en el temps per trobar el principi de tot i entendre aquest projecte. Pau tenia uns disset anys quan va fer del món de la música el seu món i, des de llavors, podem dir que ha viscut amb una guitarra a les mans. El currículum d’aquest músic és tan ampli, que potser no acabaríem mai d’enumerar els treballs que ha dut a terme des que va començar fins avui; així que no vaig a centrar-me en el seu pas pel grup de Graham Foster, la seva col · laboració amb Patricia Kraus o la seva aportació com a docent en seminaris de blues, jazz i diferents escoles de música, perquè ara mateix és molt més important el seu paper com a compositor i arranjador en Músics de Guàrdia, al qual aporta, no només qualitat musical, sinó experiència, rodatge i generosa visió professional al que ell i Robe pretenen fer amb el seu treball. Paral · lelament, Roberto va traduir les seves inquietuds musicals en forma de composicions després de descobrir que una guitarra podia aportar molt més que excel · lents vetllades en bona companyia; així que, després de dedicar diversos anys a tocar en un parell de grups, en els quals combinava versions d’altres autors amb cançons pròpies, va decidir embarcar-se en alguna cosa més seriós. L’estiu de 2004 és el punt de trobada en què els camins artístics d’ambdós músics comencen a perfilar-se com un de sol, el moment en què Robi i Pau esdevenen Músics de Guàrdia i donen el tret de sortida a la seva marxa, lenta però segura, en el vertiginós món de la música, la seva música. A priori, pot semblar que aquests nois no tenen res a veure l’un amb l’altre, però n’hi ha prou amb escoltar-los i veure’ls pujats a un escenari per adonar-se que creuen en el que fan i fan el que creuen, i això és molt més el que poden dir la majoria. He sentit comentar alguna vegada que Pau i Robi creen «una barreja explosiva», i crec que Gestos de Rock és una més que bona raó per pensar que és cert. Isi Gonzalez.
 
On Friday at 12 pm, in the Nits d’estiu program act Musicians in Santonja Guard House.
 
biography
They say music is the bridge that connects all corners of the Earth, but what unites all the people who live there? Probably, in this thought Músicos de Guardia when Rock decided Gestures should see the light with your name printed in braille on the cover. But to get to this point in history, we must go back to before 2004, and, on arriving at the time, even further back in time to find the beginning of everything and understand this project. Paul was about seventeen when he made the world of music his world and since then, we can say he has lived with a guitar in his hands. The curriculum of this musician is so broad, that may never end up listing the work that has been carried out since the beginning until today; so I will not focus on passing through the group of Graham Foster, his collaboration with Patricia Kraus and his contribution as a lecturer at seminars blues, jazz and various music schools, because right now is much more important role as a composer and Musicians arranger Guard, which provides not only musical quality, but experience shooting professional and generous vision of what he intended to do with Robe and his work. In parallel, Roberto translated his musical interests as compositions after discovering that a guitar could bring you much more than excellent evenings in good company; so after spending several years playing in a couple of groups in which combined versions of other authors with their own songs, decided to embark on something more serious. The summer of 2004 is the meeting point where the artistic paths of both musicians begin to emerge as one, the moment when Paul Robe and become musicians Guard and give the go-ahead to his career, slow but surely, in the dizzying world of music, music. A priori, it might seem that these guys have nothing to do with each other, but just listen to them and see them uploaded on stage to realize who believe in what they do and do what they think, and that is much more than they can say most. I once heard it said that Paul and Robe create «explosive mixture», and I think Gestures Rock is one more good reason to think that is true. Ysi Gonzalez.