: Inicio » Cine/Espectáculos, Portada » Nits d'estiu: Arthur Caravan

Nits d'estiu: Arthur Caravan

> agosto 7, 2014 //


 
NITS D’ESTIU:  Arthur Caravan,  viernes, 8 de agosto a las 12 de la noche.  Casa Santonja  entrada por la Ermita del Cristo.
 
 

Teresa Ciges – Universitat de València –   para lavanguardia.com  22/05/2013

Arthur Caravan, grupo musical valenciano: «Somos una mosca cojonera

Son cinco músicos, y además, de Alcoy. Arthur Caravan se ha constituído como una de las propuestas más atrevidas del panorama musical valenciano. Sus señas de identidas son las melodías intensas con guitarras que ofrecen al público todos sus decibelios. Hablamos con Pau Miquel Soler, el vocalista del grupo.
¿Por qué Arthur Caravan?
Arthur Caravan es un nombre que escogimos hace casi diez años, cuando aún éramos estudiantes, en homenaje a un boxeador y poeta dadaísta, que era sobrino de Oscar Wilde. Al crear el grupo tuvimos claro que el nombre sería Arthur Caravan y que cantaríamos en valenciano.
¿Y por qué teníais tan claro el querer cantar en valenciano?
La primera razón es simplemente poética y expresiva. También hay una razón cultural y otra política, porque todas las decisiones que tomamos en la vida son políticas. Nosotros somos una mosca cojonera. Cuando te pones a hacer música te das cuenta de que quieres decir cosas y que la mejor forma de decirlas es tu propia lengua. Somos un grupo musical y lírico y la lengua es el vehículo, que muchas veces se pone por delante, pero en una situación de normalidad no tendría que estarlo.
Habláis de política, y sin embargo vuestras letras no tienen un lenguaje reivindicativo…
Nosotros tenemos nuestra visión política de las cosas, pero no hacemos apología simplemente porque queremos decir otras cosas. Hay muchas maneras de hacer discos políticos. Puede que a nosotros no se nos vea signos explícitamente políticos, pero se tiene una sensación un poco “anarquista”.
Los alcoyanos siempre habéis destacado culturamente. ¿Por qué?
Alcoy tiene su peculiaridad en que es un pueblo industrial, ha tenido un fuerte movimiento obrero y burgués, ha sido antecesora de revueltas, como es el caso del petróleo en la I República, y culturalmente están los referentes de Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó, Joan Valls y muchos más. Tenemos la visión de ser una generación que ha mamado mucho este ambiente cultural.
Vemos que en vuestro último disco, Atles enharmònic, todo tiene un sentido musical. ¿Cómo surge la idea?
A mí como letrista me interesaba hacer una cosa que se pudiera escuchar líricamente como un compendio poético, como un libro entre comillas. Y el disco Atles enharmònic está planteado como una sucesión temporal de tesis, donde las metáforas musicales lo atravesaran todo. Es un juego poético simplemente.
¿Y qué peculiaridad tendrá el nuevo disco, a parte de que Hugo Mas forme parte del proyecto?
Musicalmente está entre medio del discurso de Hugo Mas, mucho más denso y poético que el nuestro, y el de Arthur Caravan. En este disco nos hemos centrado más como banda, porque ha sido Hugo Mas quien ha hecho las letras. Hay momentos muy íntimos, mucho en la línea de Hugo, y otros que son más ruidosos, más en nuestra línea. En definitiva, temas caóticos y otros tranquilos.
resto de la noticia en lavanguardia.com

 
NITS D’ESTIU: Arthur Caravan, divendres 8 d’agost  Casa Santonja  accés per l’Ermita del Crist
 
 

Teresa Ciges – Universitat de València – para lavanguardia.com22/05/2013

Arthur Caravan, grup musical valencià: «Som una mosca collonera
Són cinc músics, ia més, d’Alcoi. Arthur Caravan s’ha constituït com una de les propostes més atrevides del panorama musical valencià. Els seus senyals d’identidas són les melodies intenses amb guitarres que ofereixen al públic tots els seus decibels. Parlem amb Pau Miquel Soler, el vocalista del grup.
Per què Arthur Caravan?
Arthur Caravan és un nom que vam escollir fa gairebé deu anys, quan encara érem estudiants, en homenatge a un boxejador i poeta dadaista, que era nebot d’Oscar Wilde. En crear el grup vam tenir clar que el nom seria Arthur Caravan i que cantaríem en valencià.
I per què teníeu tan clar el voler cantar en valencià?
La primera raó és simplement poètica i expressiva. També hi ha una raó cultural i una altra política, perquè totes les decisions que prenem en la vida són polítiques. Nosaltres som una mosca collonera. Quan et poses a fer música t’adones que vols dir coses i que la millor manera de dir-és la teva pròpia llengua. Som un grup musical i líric i la llengua és el vehicle, que moltes vegades es posa per davant, però en una situació de normalitat no hauria de estar-ho.
Parleu de política, i no obstant això les vostres lletres no tenen un llenguatge reivindicatiu …
Nosaltres tenim la nostra visió política de les coses, però no fem apologia simplement perquè volem dir altres coses. Hi ha moltes maneres de fer discos polítics. Potser a nosaltres no se’ns vegi signes explícitament polítics, però es té una sensació una mica «anarquista».
Els alcoians sempre heu destacat culturamente. Per què?
Alcoi té la seva peculiaritat que és un poble industrial, ha tingut un fort moviment obrer i burgès, ha estat antecessora de revoltes, com és el cas del petroli a la I República, i culturalment hi ha els referents d’Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó , Joan Valls i molts més. Tenim la visió de ser una generació que ha mamat molt aquest ambient cultural.
Veiem que en el vostre últim disc, Atles enharmònic, tot té un sentit musical. Com sorgeix la idea?
A mi com a lletrista m’interessava fer una cosa que es pogués escoltar líricament com un compendi poètic, com un llibre entre cometes. I el disc Atles enharmònic està plantejat com una successió temporal de tesi, on les metàfores musicals el travessessin tot. És un joc poètic simplement.
I què peculiaritat tindrà el nou disc, a part que Hugo Mas formi part del projecte?
Musicalment està entre mig del discurs d’Hugo Mas, molt més dens i poètic que el nostre, i el d’Arthur Caravan. En aquest disc ens hem centrat més com a banda, perquè ha estat Hugo Mas qui ha fet les lletres. Hi ha moments molt íntims, molt en la línia d’Hugo, i altres que són més sorollosos, més en la nostra línia. En definitiva, temes caòtics i altres tranquils.
resto de la noticia en lavanguardia.com

 
NITS D’ESTIU: Arthur Caravan, viernes, 8 de agosto a las 12 de la noche. Casa Santonja entrada por la Ermita del Cristo.

Teresa Ciges – Universitat de València – para lavanguardia.com22/05/2013

Arthur Caravan, Valencian band: «We are a pain in the ass
There are five musicians, and also of Alcoy. Arthur Caravan has constituted one of the most daring proposals of Valencian music scene. Their signs are identidas melodies with heavy guitars that offer the public all decibels. We talk to Pau Miquel Soler, the vocalist of the group.
Why Arthur Caravan?
Arthur Caravan is a name we chose almost ten years ago, when we were still students, in honor of a boxer and Dadaist poet, who was the nephew of Oscar Wilde. When creating the group was clear that the name would be Arthur Caravan and would sing in Valencian.
And why you had so clearly wanting to sing in Catalan?
The first reason is simply poetic and expressive. There is also a cultural and a political reason, because all the decisions we make in life are political. We are a pain in the ass. When you start doing music, you realize that you mean things and the best way to say them is your own language. We are a musical and lyrical language group and we is the vehicle, which often take the lead, but in a normal situation would not have to be.
You speak of politics, and yet your lyrics do not have a vindictive language …
We have our political vision of things, but we make no apology just because we want to say other things. There are many ways to make political discs. You may be able to see we are not explicitly political signs, but we have a feeling a bit «anarchist.»
Alcoy have always stood culturally. Why?
Alcoy has its peculiarity is an industrial town, has had a strong labor movement and bourgeois, was the predecessor of revolts, such as oil in the First Republic, and culturally are referents of Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó Joan Valls and many more. We envision being a generation that has sucked much this cultural environment.
We see that in your last album, Atles enharmonic, everything has a musical sense. How did the idea come from?
A lyricist me as I was interested in doing one thing that could be heard as a poetic compendium lyrically, like a book in quotes. And the enharmonic Atles disk is presented as a temporal succession of theses, where it will cross all musical metaphors. It is a simply poetic play.
What will the new album peculiarity, apart from Hugo Mas is part of the project?
Musically it is in between the discourse of Hugo Mas, much denser and poetic than ours, and Arthur Caravan. On this album we have focused more as a band, because it was Hugo who made Mas letters. There are very intimate moments, much in line with Hugo, and others that are louder, more on our line. In short, chaotic issues and other quiet.
resto de la noticia en lavanguardia.com

© 2014 Portal de Olleria digitalcef.com